25 de maig de 2015

Tragèdia o comèdia?

«El pa s'ha podrit sol»

A l’última entrada del blog vam acabar dient: «A la fi, déu dira!». Tot i que ja ens ho imaginàvem, ens hem adonat que, de fet, no hi ha fi i que déu no diu ni brot.
Més d’un ens ha preguntat si tot això no és més que una farsa. I nosaltres diem: «Ja ens agradaria!». Viure en una farsa, aquest ha estat sempre el nostre anhel! Formar part d’una comèdia d’un sol acte on poder reeixir sense entrebancs en les nostres temptatives... Però no és el cas. Formem part d’una tragèdia que indefectiblement ens acompanya i ens impulsa a cometre un suïcidi col·lectiu que de moment hem estat capaços de sotaposar.
Hem obert la finestra i sembla que entra aire. Respirem, analitzem i decidim: passat l’estiu hi haurà un desenllaç. Serà tràgic, ho sabem, però serà l’esdeveniment final que ens permetrà descansar sense fi (probablement mai en pau).